diumenge, 29 d’octubre del 2017

Cursa orientació a peu.

Dimarts 24 octubre.







El passat dimarts a les 11h, varem sortir a peu des de l'institut direcció cap a unes muntanyes petites que hi han a prop de l'institut amb poca pendent. La pujada per a mi va ser bastant lleugera, però es notava l'esforç a les cames. 

En un moment haviem de pujar per unes roques i grimpar, va ser molt divertit i entretingut. 

Quan varem arribar al primer dolmen, el professor ens van explicar algunes coses dels dólmens i del
que fariem a continuació. Vàrem seguir caminant i a pocs metres vam arribar a un lloc on vàrem deixar les motxilles, ja que fariem una cursa d'orientació, quan em van dir que en fariem una el meu primer pensament va ser segur que em perdré si em deixen sola, per sort va ser en parelles.
Haviem d'anar a buscar unes fites en un temps determinat que ens va donar el professor. 
Quan vàrem començar, el primer que ens ha passat es que ens haviem equivocat de direcció, a sobre la meva companya s'havia caigut de cares, ja teniem dos problemes, per sort cap dels dos va ser molt greu. 
Vam canviar de direcció i ja anavem bé, fins que 20 minuts després vàrem trobar la fita i vam tornar a temps. A la segona fita vam haver d'entrar en una casa de pedra petita per a marcar-la, va ser més facil de trobar. Al tornar vam fer una pausa per a esperar a que tots els companys tornessin. 
Vam tornar cap a l'instutut per el mateix camí, la tornada va ser bastant normal sense cap complicació.
En arribar a l'institut vam fer un exercici del mapa per tancar la sessió.

Joyce Mayerhofer

dimecres, 25 d’octubre del 2017

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Travessa a peu 3 dies per l'Alta Garrotxa

DIA 1: 18 d'octubre Sadernes - Coll de Talaixà



Aquest passat dimecres vàrem tenir el primer dia de travessa en la matèria conducció a peu. Vàrem agafar un autobús cap a Sadernes on allà ens esperava un llarg camí fins arribar a Talaixà on vam haver d'acampar per passar la primera nit. Durant aquest llarg camí vam parar a dinar i omplir garrafes d’aigua a Sant Aniol d’Aguja.

Al llarg del primer dia la meteorologia va canviar bastant ja que varem començar amb un Sol radiant i a mesura que passava el dia aquest es començà a amagar i una forta tempesta ens va sorprendre en el moment de partir cap a Talaixà.

Abans de que fos de nit vam arribar al nostre destí i vam muntar les tendes de campanya tal i com els professors ens havien ensenyant. Un cop establerts en el nostre campament ens varen explicar les normes bàsiques i aprofitant els últims instants de llum solar vàrem cuinar el sopar i el dinar per el següent dia.

Per acabar aquest primer dia ens vam reunir tots els alumnes i el professorat i vàrem fer un tancament del dia realitzant un ‘Feedback’ sobre el primer dia de travessa.

En conclusió, la meva vivència durant el primer dia va ser molt positiva ja que vaig pudir gaudir de la natura i dels meus companys. Al principi no em va semblar res de l’altre món, els primers kilòmetres estava molt còmode amb la meva motxilla, no em molestava el pes, el temps passava ràpid, tenia aigua, tot anava d’allò més bé. La cosa es va complicar quan vam acabar de dinar ja que es quan el dia es va girar i va començar a ploure a bots i barrals, malgrat el temps que feia havíem de partir cap a Talaixà. Per bona o mala sort, era el meu torn de portar la tenda de campanya allò volia dir que havia de portar més pes a sobre, a més a més havia de portar una garrafa de 8L plena fent torns amb el meu company, i si això era poc el camí que ens quedava era tot pujada. Malgrat l’esforç que vaig fer per arribar al final, em vaig sentir amb una sensació molt bona, es una sensació magnifica arribar a la teva meta amb tots els teus companys, en aquest primer dia vaig saber el que es estar en el CAFEMN.



Víctor Montoya


DIA 2: 19 d'octubre Coll de Talaixà - El Ferran - Coll de Talaixà


El dijous de la travessa ens vaig aixecar i em van explicar que al pobre Pol s'havia aixecat sense res de menjar perque una guilla se l'havia endut.
Per esmorzar vaig prendre un got de xocolata calenteta amb les seves galetetes molt bones, cuan vaig acabar d'esmorzar, vam començar a "calentar" per previament maxacar-nos fent un especie d'entrenament anomenat calistenia i vaig acabar força cansat, pero aixo no era tot, al acabar calistenia vam anar a pujar un pic que teniem al costat del campament el Ferran. Vam començar a pujar i de cop ens vam trobar un rampote que flipes que no sabia si podria amb ella, al arribar a dalt del Ferran vam veure unes vistes impressionants, llastima de la "santa boira" que no vam veure res, per no veure ,no veia ni el meu company del costat, malgrat la boira el descens va ser impressionant i molt divertit.
Preparant el dinar, metres estavem enjuguescats, el company va tirar l'aigua bullint del company, "pa verse mataoo" jo vaig dinar tranquil, que amb el mejar no s'hi juga, el meu pollastre amb pure...
A mitja tarda ens vam partir en tres grups, el primer grup començava amb dinamica de grups que preparavem les activitats per la castanyada; el segon grup anavem en busca d'aigua a una font a uns 15 minuts del campament; el tercer grup va començar apendre orientacio amb brujules.
Un cop acabades les activitats, vam començar a preparar el sopar, sense incidents aquest cop; i a dormir s'ha dit per recuperar l'energia gastada, que no es poca,.




Ian González


DIA 3: 20 d'octubre Coll de Talaixà - Oix


Quarts de set del matí i el campament s’aixecava, tocava desmuntar tendes i no ens podíem encantar, ja que l’últim grup a desmuntar-les li tocava neteja general del refugi. Un cop tendes recollides tothom a esmorzar i a buscar aquelles peces de roba que havies perdut en el desordre col·lectiu. Ara sí, últims preparatius, repartiment de fogonets, xerrada de com afrontaríem l’últim dia i gas cap a Oix. Ens esperaven 450 m de baixada fins a la nostre destinació, canviada ja que la intenció de la travessa era Sadernes-Talaixà-Beget-Camprodon, però degut al temps inestable vam tenir de variar l’esquema, quedant-se el segon dia sencer a Talaixà fent activitats, i el tercer, utilitzant una ruta alternativa, de Talaixà a Oix, on allà agafaríem l’autocar de tornada.


Començàvem la baixada en grups de 9 i cada un període de temps anàvem sortint intermitentment. La baixada preciosa, variant corriols envoltats de castanyers i rovellons (però corcats :( ) i pista amb vaques pasturant pels voltants, amb el camí que et portava sol arribàvem a un pont amb un rec on ens vam banyar (alguns jajaja) i ens vam estassar a un prat del costat a menjar alguna cosa. Un cop fet el mos vam deixar tots les motxilles allà i vam anar a visitar a un parell de roures mil·lenaris molt macos a uns quilòmetres del prat. Feta la visita agafàvem les bosses i ja en direcció a Oix, fet una pista molt amable de baixada i en poc més de mitja hora ja ens plantàvem a Oix amb molt d’esgotament  però amb un somriure d’orella a orella!


En resum tres dies gaudint al màxim de la Garrotxa més salvatge i d’uns paisatges brutals, potser ens hem quedat amb ganes de més i amb aquest gust agredolç de no haver acabat a Camprodon, però de totes maneres a qui li agrada la muntanya no es pot demanar més, molt feliços de poder conviure amb tots els professors i companys en aquests entorns tan magnífics. I que hagi plogut per mi li ha donat un toc d’unió i de diversió que no haguéssim tingut si hagués fet molta calor!


Enric Vicens

diumenge, 15 d’octubre del 2017

Iniciació a la vela lleugera

Dilluns 9 octubre

Dilluns vam fer classe les dues primeres hores. A l'hora del pati ens desplacem ja per tercer cop cap al GEN Roses, allà és on fem la vela i windsurf.

Vàrem fer la tercera classe de vela el meu grup i l'altre grup va fer la tercera classe de windsurf, és la última classe de formació de cada modalitat, perquè dilluns que ve fem canvi i jo i el meu grup farem windsurf i els altres faran vela.

Vam agafar un RAQUERO, que és un vaixell de 6 persones i és molt estable. Després vam agafar 4 RS que són vaixells de 2 persones i ja són menys estables, i un PICO que es un vaixell individual i molt inestable.

Els vam muntar tots sis vaixell, i llavors els baixem per la rampa per entrar-los al aigua. A partir d'allà en Jon, el monitor de vela, va agafar una Zodiac i va anar a posar dues bolles. Entre les dues bolles, havíem de fer vuits, fent virades i no trabujades.

La meva opinió, sobre aquestes tres sessions i la meva sensació amb el vaixell de vela, ha estat molt bona m'ha agradat això de navegar amb un vaixell, el que més m'ha agradat ha estat el RS amb parelles, perquè es crea un vincle molt fort de companyerisme i ajuda en tot moment.



Ivan Castro

Iniciació al socorrisme aquàtic

Dilluns 9 octubre



Iniciació al socorrisme aquàtic és una de les matèries que més m’agraden del CAFEMN ,
perquè m’ajuda a concentrar-me , també la professora que tenim, l’Eva,
ens ho explica tot molt be i és molt pacient amb nosaltres això fa que aprenguem molt.

Ara explicaré que hem fet en la sessió d’avui.

Hem practicat diferents tipus de remolc:

Remolc clatell front: consisteix en agafar a la persona per el front i el clatell i portar-la.
Remolc amb persones conscients :Li poses els teus braços per sota de les seves aixelles .
Remolc del mentó: El portes amb una ma al mentó i amb l’altra nedes .
Remolc d’ aixelles amb 2 persones: Un l’ agafa per les aixelles i el altre es posa els peus
de la víctima al coll.
Remolc amb el braç doblegat: El auxiliar ha de estar amb el braç doblegat ,a l’esquena i el socorrista el porta amb una ma al mentó i l’ altra a l’esquena del auxiliat.

I desprès hem acabat la sessió amb:.

.Piscina amb suros als braços i peus de braça


.Apnea  


Dani Gómez

diumenge, 8 d’octubre del 2017

UNA JORNADA A LA HÍPICA

Divendres 6 octubre

Hoy en la hípica cuando hemos llegado nos hemos reunido todos porque nos dividen en tres grupos y cada mañana nos dicen quien hace cada cosa primero. Los grupos de dividen en: Monta, Teoría y Cuadras. 
A mi grupo le toco primero teoría, pero los que hacen teoría antes de empezar a hacerla ayudan a los de monta a preparar los caballos. Luego hemos ido dentro de la hípica y hemos empezado haciendo un examen sobre las partes de la silla y de las riendas del caballo. Después de haber acabado el examen nos hemos puesto a hacer teoría con el cuaderno. Al acabar hemos tenido media hora para comer, pasada la media hora a mi grupo le tocaba limpiar cuadras y hemos ido a coger las herramientas para hacerlo entre todos hemos ido haciendo y luego cuando ya teníamos las cuadras limpias les pusimos comida para cuando entraran los caballos. Por último, nos tocaba monta y cuando el otro grupo vino de hacer monta nosotros cogimos el caballo que nos tocaba y nos fuimos para la pista, una vez dentro doblamos individualmente y nos pusimos a poner bien los estribos, una vez que ya estaban bien puestos nos subimos a los caballos. Después de subirnos a los caballos empezamos a practicar el trote inglés y el trote sentado y después cuando acabamos fuimos a limpiar los cascos del caballo y le dimos una ducha al caballo y así es un día en la hípica. Sinceramente me gusta mucho lo que hacemos y lo que nos enseñan, pero creo que los profesores de la hípica tendrían que decir las cosas más relajadamente.

Ivan Souza

                         
   

Ruta Muntanyes de Roses. Cond. Grups en BTT

Dijous 5 octubre.

Vàrem fer la segona excursió en btt per les muntanyes de Roses , sortint a les 12:30 de l’ institut. Ens vam posar amb parelles i vam començar la ruta. Nomes començar em vaig fer un repte amb mi mateix que va ser poder fer tota la ruta i no caurem de la bici. Al principi vaig anar molt bé fins que varem agafar les primeres pujades per anar al far.
Quan vàrem arribar al far varem parar i ens comuniquem que vindria la primera pujada forta , vaig veure una mica d’aigua vaig agafar aire i cap amunt duran la pujava em sentia cansat i que respirava molt profundament  quan ja veia el final de la pujada vaig començar a córrer més per descansar.
Vàrem passar per uns camins de terra i al poc temps ens diuen que tindrem la segona pujada; vaig començar a pedalar i vaig deixar la ment en blanc i un cop a dalt venien unes baixades i allò em va tranquil·litzar molt. Varem baixar per un corriol que me va agradar molt. Després del corriol  vàrem anar cap els búnquers de la Punta Falconera que com va punxar un company la roda vàrem entrar dins d’un  búnquer.
Un cop arreglada la roda vàrem posar-nos en parelles i ens vam ajudar entre nosaltres per poder pujar la ultima pujada  mentre la pujava em sentia molt bé per que estava ajudant al meu company a poder pujar. Acabada la pujada ens quedaven unes grans baixades on vam gaudir tots i vam anar cap el institut , tots estàvem feliços perquè ens havíem ajudat i perquè tots vàrem arribar junts al final.
Un cop al institut vam posar les coses en comú amb els professors.

De moment és la ruta que mes m’ha agradat , gràcies companys per la vostre ajuda i la bona complicitat que tenim.


Cristian Moral

dimarts, 3 d’octubre del 2017

Ruta Aiguamolls 1. Cond. grups en BTT.

Dijous 28 setembre de 2017



Vam fer la primera excursió en BTT pels Aiguamolls de l’ Empordà, sortint a les 12 de l’institut, vam començar pedalar i no m’imaginaria mai com aniria la resta de la ruta. Al principi vaig anar bastant be, vam travessar Roses sense cap problema i quan vam sortir a camp obert van començar els problemes.Vam passar per uns camps agrícoles al costat de Roses, i ens vam enfilar a la torre del vent, un petit turonet en mig dels aiguamolls la pujada em va costar bastant,i vaig tindre que acablar-la caminant ja que a causa de les roques m’ impedia pedalar  i vaig patir per arribar adalt. El corriol, degut a que tinc poca tècnica, em va costar també baixar-lo, sent sincera ja li vaig dir a en Xavi que em feia por baixar-lo sobre la bicicleta i encara així vaig pujar-hi i vaig fer-me bastant  mal.
Vaig començar a plorar però ell em va dir que no era res que continues i seguis endavant i així vaig fer.
Vaig pensar en el que ens va dir en Rúben d’aquell ciclista i els dits plens de sang i vaig dir això no es res i vaig continuar per mi i per tots . Atravessant la hípica el camí es va tornar més dur, hi havia fang i la fatiga s’em començava a notar,però gracies als ànims externs i interns, vaig continuar.
Després em va passar una cosa molt curiosa i es què en Rubén va dir que pasariem per un lloc molt maco i que ho valorèssim, en aquell moment va ser quan em vaig donar compte que havia estat tant concentrada que en cap moment m’havia parat a mirar el paissatge per on estàvem passant i sincerament en Rubén tenia raó aquell túnel d’arbres em va encantar i va valer la pena.
Vam arribar al parc de Apuriabrava on un company en Charlie es va donar voluntari a curar-me la cama.
Vam decidir ja tornar cap a Roses separant-nos en dos grups i així vam fer la tornada més entretinguda, no va ser dura, em va molar i tot ,un cop a l’institut vam netejar les bicicletes i fer vam fer un anàlisis general de com va anar la sortida. Em va emocionar molt escoltar del meu professor que estava orgullós que hagi continuat encara amb el mal , i he de donar gràcies a tots els meus companys que fan que el difícil amb una mica d’ ànims es faci més senzill.
La sortida en si va estar molt bé però la companyia inmillorable .

Milagros Sofia Elizalde Fusaro.




Guiatge a peu al Parc Natural del Cap de Creus

Dijous 28 de setembre 2017

PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS
Superfície:         10780 ha terrestres y 3064 ha marines
Data de creació:         12 de marzo de 1998
Durada:            5 hores
Dificultat:            Fàcil. Accesible per persones amb diversitat funcional en un 60%. de la ruta

08:00 del matí. Un dia de cole normal? No…. avui la nostra aula es un lloc màgic i difícil de descriure amb paraules: El Paratge de Tudela del Cap de Creus, un indret únic al món, on la natura ens mostra alguns secrets difícils de veure. Formacions geològiques que normalment estàn amagades sota terra surten i es deixen veure, arbres amb formes i dissenys adaptats al vent i al mar, roques amb formes increïbles, aigües plenes de vida i ocells que prenen un descans abans de continuar amb el seu viatge. Un indret tan espectacular i únic que va merèixer la qualificació de Parc Natural i Reserva Natural Integral l’any 1998. Tan singular i surrealista que es va convertir en font d’inspiració pel nostre pintor més universal, Salvador Dalí

Per arribar-hi, agafem la carretera de Roses a Cadaqués, per continuar després per la carretera de Cadaqués al Cap de Creus (+info https://goo.gl/maps/AD88eX6JVr32). Aquest camí ens portarà a l’accés al Paratge de Tudela, d’accés restringit als vehicles.

Allà s’inicia la nostra ruta. Els nostres guies, educadors ambientals formats específicament per aquesta tasca, ens esperen per donar-nos una visió d’aquest lloc que difícilment trobarem a els llibres o a les webs.

Quan comences a caminar es fa difícil creure que fa només 10 anys hi havia el Club Med, un complex de vacances amb 370 bungalows, 2 restaurants, piscina, anfiteatre, discoteca… Ara, després d’una feina de demolició i recuperació que ha merescut premis internacionals, aprofitem els antics camins d’aquesta urbanització per visitar el Paratge

La nostra activitat comença amb una explicació geològica sobre el que estem veient: estructures de deformació dúctil (zones de cisalla) en roques metamòrfiques (esquistos) i en roques granítiques (pegmatites). Roques, erosionades durant milions d'anys per l'aigua i la tramuntana, que se'ns presenten de forma capritxosa: un camell, una àliga, un conill, un elefant… Estructures que normalment es troben amagades al subsol i que aquí són una explicació viva de 300 milions d’anys d´història de la Terra.

Flora adaptada a unes condicions climàtiques dures, amb formes aerodinàmiques i enganxades al terreny, com el Càdec o el Llimoni, el Coixí de monja o la Seseli ferreny, que no es troba enlloc més del món.

Els nostres guies ens han portat pels camins del GR fins el Far del Cap de Creus, antiga torre de guaita i que és el punt més oriental de la Península Ibèrica. Des d’allà hem pogut visitar la Cova de l’Infern, un punt on es pot veure perfectament el trencament per cisalla i que quan surt el sol s’il·lumina d’un vermell diabòlic i sorprenent. I seguint el petit sender que remunta cap el Far hem arribat a la petita Cala Fredosa, on hem descobert l’altra part del Parc Natural: la marina. Ens hem submergit només amb un neopré i un snorkel entre serrans, julioles, pops i sargs, que naden tranquils al nostre voltant, o s’amaguen als prats de posidònies.

Podria extendre’m en mil detalls i singularitats d’aquest indret, i mai arribaria a descriure el que pots veure amb els teus propis ulls.

Un consell? ves-hi. Fliparàs.

Álvaro Elía