Primer dia
El dia 3 d’abril va ser una nova etapa per
nosaltres, els alumnes del CAFEMN.
Estàvem a punt de començar una setmana
intensiva, tant de coneixements com d’experiències, els quals viuríem i
aprendríem sobre el caiac.
El caiac ja l’havia practicat anys enrere, com
un nen/a qualsevol que va a un parc d’aventures i va amb un caiac amb els amics
o familiars i gaudeixen de jocs molt divertits.
Apart de la diversió que el caiac et
proporciona, te una sèrie de coneixements darrera, que, aquesta setmana he
arribat a aprendre gracies als meravellosos instructors Pau Calero i Rai Puig,
dos grans caiaquistes.
Tant jo com els meus companys estàvem ansiosos
per descobrir aquest nou món des de una perspectiva més professional.
Tot va començar amb una presentació molt
agradable per part dels nostres instructors que ens van ensenyar les instal·lacions d’SKKayak de Llança i ens van fer una petita
introducció sobre que es el caiac d’on prové i altres dades molt interessants.
Aquestes primeres hores de classe van ser les
úniques hores en les quals estaríem a terra fent teoria durant tota la setmana.
Una estona més tard vam entrar a l’aigua amb
caiacs dobles i vam fer una volta a l’espigó de Llançà.
Aquell dia vaig sentir una forta adrenalina al
passar al costat de l’espigó, rosant les parets amb aquelles fortes onades que
ens empenyien contra elles.
Amb aquesta experiència vam aprendre a com
equilibrar bé el caiac entre dos persones, a palejar correctament per moure’t
entre les onades i a posar el grup refugiat del vent en cas de bolcades, que hi
van haver 6 en un mateix caiac on hi anaven 3 persones.
Segon dia
4 d’abril, primer dia superat, ara tocava el
segon, a Sant Pere Pescador, al riu Fluvià, que més que mai tenia ganes de
començar-lo i descobrir quines coses podria arribar a aprendre aquell dia.
Va ser un dia replet d’emocions jo i molts
dels meus companys vam portar per primer cop un caiac de mar individual.
Al principi vaig tenir una sensació
inestabilitat molt forta ja que aquell aparell es movia d’un cantó a l’altre.
Un cop ens van ensenyar la tècnica, vam fer
circuits per agafar el tacte al caiac.
Tot seguit vam aprendre a com bolcar i
desbolcar d’un caiac i a fer un rescat. Al principi em va costar entendre tots
els passos ja que m’atabalava i el meu cap desconnectava al ser una situació a
contrarellotge.
Algo que vaig aprendre ràpidament va ser a
base de cop de cap, literalment.
A l’hora de bolcar i sortir del caiac, vaig
calcular malament i quan era sota l’aigua vaig tirar el meu cap enrere, cosa
que van dir que no s’havia de fer i em vaig fer tal cop que durant la resta del
dia pensava en que si bolcava tires el cap endavant. En fi, son tonteries que
ens poden passar però que en veritat són útils perquè el dia de demà no et
tornin a passar.
Tercer dia
5 d’abril, un dia més, i aquest tenia una
pinta increïble.
Vam anar al GEN de Roses on vam aprendre a fer
rescats de caiacs dobles i el més important per mi va ser aprendre a fer el meu
primer guiatge amb caiac.
Tothom tenia pensat que al ser un medi el qual
ens desplaçàvem lents, seria molt més fàcil portar un grup, però no, és molt
més difícil del que ens esperàvem, però ens va servir d’exemple per adonar-nos
de que tota feina ben feta sembla fàcil.
Quart dia
6 d’abril, el penúltim dia, el dia abans de
l’examen final.
Va ser un dels dies en que més coses vaig
aprendre, com, la importància que té saber expressar les coses als clients i
perquè.
També vam fer guiatges però aquesta vegada al
riu Fluvià, a Sant Pere Pescador, un territori totalment diferent a l’anterior,
una forma de guiar un pel diferent però al fi i al cap es tracta de saber
adaptar-se a les condicions.
El que em va sorprendre més d’aquest dia va
ser el show que ens va fer en Pau Calero amb la tècnica de l’esquimotatge i com
jugava amb ella per fer voltes i voltes a l’aigua dins el caiac.
Cinquè dia
9 d’abril, Roses, últim dia d’aquesta gran
setmana, el dia en que ens examinàvem els alumnes del CAFEMN B.
Va ser un dia molt intens on els meus companys
i jo vam demostrar tot el que havíem aprés tant a l’examen pràctic com al teòric.
L’examen pràctic tot i que molta gent creu que
es el més fàcil, en aquesta ocasió, per mi va ser la part més complicada ja que
hi havia una part que era exposar-se davant del grup i fer de guia, una altre
era fer un rescat i l’altre un circuit per la platja.
Vaig haver de repetir el rescat perquè es el
que més em costava, aquell petit fallo que sempre feia i no me n’havia adonat
fins el dia de l’examen va marcar la diferència i gracies a això he aprés
molt.
El més dur va ser exposar davant del meu grup
ja que tot i que sóc una noia molt extravertida, a l’hora de fer un paper
professional com el que és ser guia, em posava nerviosa per por a fer-ho
malament.
Gràcies als consells dels nostres instructors,
vaig aconseguir el meu objectiu i ho vaig fer el millor que vaig poder.
Ha sigut una setmana repleta d’emocions les quals
m’encantaria que tothom les podes viure com ho fem els alumnes del CAFEMN.
Júlia Molina
