Escalada en roca

Dimarts 7 de novembre

El dia d’escalada no va començar pas bé la veritat ja que arribem a classe i lo primer que ens van dir va ser; “-Avui pot ser que no es faci l’escalada degut al vent i al fred”. En aquell moment van començar las cares de ràbia, total que vam seguir fent classe i els professors  tenien una alternativa, (Fer una cursa de orientació). Mentre fèiem classe de Conducció a Peu jo la veritat es que m’estava dormint una miqueta, fins ara mai m’havia passat perquè sempre que en Ruben parla estem quasi tots molt atents, però aquell dia tenia tantes ganes de fer escalada que no feia cas a lo demés.

De sobte entra en Xavi i diu... : “-Al final que farem escalada, perquè ha millorat el temps i ha pujat una mica més la temperatura”. En aquell moment se’m va posar una cara de felicitat , com quan li dons una chuche en algun nen de 7 anys. Bé vam seguir amb la classe del Ruben fins a les 10:00, vam esmorzar i a les 10:30 vam anar a classe per repassar material que farem servir vam sortir mes o menys per les 11:00 i vam arribar a una muntanya al costat de Palau en uns trenta o quaranta-cinc minuts  aproximadament. Allà ens esperava en Vilella amb el material necessari per poder fer escalada. (peus de gat,gris-gris,cordes dinàmiques , itineraris etc…).

Al acabar de presentar el material vam començar a caminar uns 300 metres aproximadament que pel nostre cos va ser “Pan comido”. Un cop situats en el punt que ens interessava, el Roger i el Vilella ens van començar a explicar i ensenyar com es munta tot. En Aquell moment es podien observar bastantes cares molt diferents les unes de les altres, algunes eren de por i nervis algunes com la meva de eufòria i impaciència per escalar aquella muntanya, cal dir que una cara que teníem en comú era la de màxima sorpresa i màxim respecte i molt “flipats” tots amb lo que feia en Xavi Vilella quan pujava ell per totes les vies per posar les cordes i assegurar-les.

Bé doncs un cop instal·lat tot i après mes o menys tot de lo que calia fer tant per pujar com per assegurar el company , va començar a pujar uns quants, jo vaig ser un dels primers en pujar. Em va agradar molt i a la majoria dels companys també, quan ja ho fem fet tots ja era més o menys hora de recollir i em va tocar assegurar al Roger per pujar a desmuntar la via, en aquell moment estaven quasi tots bastant cansats, un cop acabat tot vam arribar al insti, vam endreçar tot el material individual(Arnès i casc) i tots cap a casa.

La veritat és que ha sigut una experiència molt “chula” i que m’agradaria repetir més cops.

La Escalada fins ara ha sigut una de les activitats que més m’ha agradat i crec que coincideixo amb tots els companys de classe.

Abdel Fallaqy