RUTA 3 DIES BTT ROSES - BASSEGODA

Ruta BTT

Etapa 1: Roses – Refugi Bassegoda. 67 kms i 1.000 D+

Eren les 3 de la nit quan un fort soroll provinent de l’exterior hem va despertar, allà ja vaig empassar saliva i hem vaig tornar a dormir amb un mal pressentiment. A les 7 del matí al sortir de casa el meu pressentiment de aquella nit es va fer realitat, un mal pressentiment anomenat tramuntana, una tramuntana forta la qual feia que et belluguessis d’un costat a l’altre al caminar, per la meva prèvia experiència ja sabia que aquell dia havia empitjorat molt per aquell simple fet. Un cop arribat a l’institut veia com les cares espantades de la gent s’amagaven darrere les motxilles que portaven, intentant protegir-se del fred, tots anaven esbufegant pensant en la ruta que els tocava fer en breus moments. Un cop les maletes estaven carregades a la furgoneta vam començar a pedalar.

Vam arribar fins a Vilanova de la Muga on ja alguns companys no van poder seguir per certs motius. A Vilanova ens vam trobar amb un fet estrany, pràcticament paranormal, de cop i volta a una bicicleta que estava estacionada se li va trencar un radi, per sort un dels que va abandonar per migranyes li va oferir la seva bicicleta i així donant-li la oportunitat de seguir sense perdre temps direcció a les Escaules, una gran mostra del companyerisme a la ruta.

Durant la ruta havia estat a darrere de tot ajudant a la gent que li costava més o que tenia algun problema ja que jo físicament anava molt bé, però abans de arribar a la pròxima parada, vaig decidir no amargar-me la ruta i vaig començar a gaudir una estona fent el cabra per el tramit mòbil marcat per els professors. I desprès de divertir-me una estona vàrem arribar a la majestuosa parada, un lloc anomenat les Escaules, terreny per on passa el riu Muga, no era un simple lloc, semblava el paradís, un terreny amb una continua línia cristallina d’aigua que avançava per salts, incloent una cascada meravellosa, llàstima que haguéssim de continuar la ruta ja que aquell lloc era una delícia per els ulls d’una persona.

De les Escaules a Terrades ja vam trobar una cosa que fins el moment en aquella ruta no ens havíem trobat, la primera pujada forta, no una pujada qualsevol, si no una pujada en la qual ja carregàvem 35km de ruta, lluitant contra aquell vent que bufava amb tanta ràbia que havia fet plegar a alguns companys. Un cop superada a 1km quedava la salut de Terrades on vam parar a dinar per recuperar forces i continuar fins la nostre meta. Quan en Rubén, el professor de btt, es va aixecar les cares de la gent es van tornar a enfosquir ja que tots sabien que tocava, tornar a pedalar.

Següent parada, Albanyà. Un tram curt però molt castigat pel vent de cares, allà va ser quan la gent va entendre més la importància del rebufo, peça clau durant tota la ruta. Es va necessitar fer una parada a Albanyà per descansar de l’esforç per lluitar contra el turment del vent durant tota la ruta i preparar-se per començar la pujada al nostre objectiu, el refugi del Bassegoda, en aquell moment dos companys més es van haver de retirar a causa del gran desgast físic que suposava  enfrontar-se a aquell vent, allà va ser un dels moments que en aquell dia van destacar, el veure un company plorant per la ràbia de no poder continuar la part final de la ruta amb tot el que portava per arribar-hi, em va fer pensar en totes les emocions que havia sentit durant aquell dia i vaig recordar el motiu del perquè un dia vaig decidir fer-me “ciclista”. Tot desprès vam iniciar la pujada al Bassegoda per carretera, va ser bastant senzilla, no nomes per mi si no també per molts companys ja que durant la ruta havien estat lluitant contra el vent, i allà quasi no tocava, vam acabar la part de pujada.

En poc temps ens vam plantar en el refugi on la gent podia descansar, jo vaig decidir anar a buscar llenya pel foc i així aprofitar més el temps. Desprès de sopar que van preparar els companys vam acabar el dia rient una estona a la vora del foc.

Personalment m'agradaria donar uns consells a tota aquella gent que llegeixi això.

•       Disfruta de la ruta de la ruta com puguis, això farà que tot sigui més amè i divertit, i en gran part no te n'adones de l’esgotament.

•       Fes cas a la gent que tingui més experiència que tu ja, que els seus consells valen or, et poden ajudar moltíssim en els trams difícils.

•       Has de tenir sempre una mentalitat positiva, ja que si el cap no tira el cos tampoc ho farà, i si el cap comença a pensar que no pots més t'enfonsaràs

Ivan Ezquerra

                  Etapa 2: Refugi  – Bassegoda - Refugi  15 kms i 620 D+

A les 8 del mati ens aixequem tots i veig que molts dels companys es queixen de que tenen molèsties musculars ja que el dia passat vam patir bastant degut a la forta tramuntana, però també estaven mes tranquils perquè ens havien canviat la ruta i la van fer mes curta, tot seguit vam anar a esmorzar.

Un cop esmorzats ja tocava agafar les 

bicis per fer una baixada d’escalfament  on estava la camioneta i allí ens fan una petita explicació d’una baixada una mica més forta per no emocionar-nos i anar massa ràpid però com és normal tots el companys anaven massa ràpid i jo no els podia seguir perquè anava últim ja que vaig tenir un petit accident fa uns mesos i encara anava amb una mica de por , un cop arribem al planer gens cansats perquè no hi havia cap pujada deixem les bicis

a un costat per deixar passar el cotxes i comencem  a fer un tram a peu, per un corriol molt bonic fins arribar a una ermita (St.Joan de Bussols) on hi havien  unes vistes espectaculars, a l’ermita ens  parem una estona per beure i menjar una mica, desprès de haver descansat i riure una estona ens tornem a posar en marxa i  baixem per on hem pujat fins arribar a on estaven  les nostres bicis on  ens fan una petita explicació de la pujada forta que venia i aquí va ser on molta gent es va començar a preocupar però per això ens portàvem preparant tot el curs per arribar al cim del Bassegoda , i cap amunt, vam començar a pujar i jo com sempre faig em vaig anar amb el meu company de ruta en Marc i vam començar a pujar i si algú no podia ens ajudàvem i axis constantment i a més com anàvem parlant  la pujada se'ns va fer curta i gens forta, abans d’ arribar al coll del Bassegoda  fem una parada estratègica per agafar aire i veure una mica i perquè tot i haver una senyal quan vas amb el cansanci a lo millor no la veus i t'equivoques i te’n  vas cap un altre lloc, un cop explicat seguim i com ja faltava menys tots treien les ultimes forces que quedaven per no baixar de la bici i arribar al coll del Bassegoda on parem a deixar les bicis un altre cop, menjar una mica i beure aigua , aquella parada per alguns va ser un miracle ja que anàvem bastant cansats. 

Un cop hem deixat les bicis ja quedava menys per arribar al cim, comencem a caminar per un corriol fins estar al costat de la grimpada on ens expliquen com anirà i just al costat es veia el cim i ens posem a caminar per fer la grimpada per arribar al cim de Bassegoda (1.300m) on vam tocar la gloria. Finalment vam arribar al cim que se’ns va complicar des del primer moment, havent de desplaçar  els tres dies de la ruta  per les temperatures i el primer dia per culpa de la forta tramuntana. 

Un cop haver-ho gaudit toca tornar a baixar per on hem pujat ,un cop arribem al refugi ens canviem per estar més còmodes i berenem després  ens fan un repàs de com es canvia la roda de la bici i de com lubricar la cadena per la tercera jornada. 

Un cop acabada anem a lubricar la cadena i els que tenen que fer el sopar comunitari es posen a fer-ho i per acabar el dia fem el feedback habitual i a dormir que el dia següent ja tocava tornar a casa amb 70 kms per endavant.

En resum gran dia ,superant les meves pors a les baixades i una nova aventura amb els companys!!

Santiago Chaguancallo

           Etapa 3: Refugi Bassegoda - Roses 65 kms i 350 D+

Eren les 8 del mati quan el moviment de la gent neguitosa per tornar a casa em va despertar quan en principi era jo qui m’havia de despertar més aviat que ells per poder preparar l’esmorzar, però que hi farem, ràpidament em vaig preparar per marxar i vaig començar a preparar el menjar comunitari amb els meus companys. Mentre que servia es podia notar a la gent que tenien ganes d’arribar a casa.

Un cop aixecat el campament era hora de pujar a la bicicleta i començar a pedalar fins a la nostre meta, bueno pedalar, pedalar poc perquè era quasi tot baixada. Per baixar ho vam fer en petits grups cosa que va estar molt bé, ja que anàvem a bon ritme i de forma segura, i clar en una baixada tan llarga i amb corbes com aquelles vaig disfrutar com un porc en un bassa de fang. Un cop aquella baixada va acabar, vam arribar a Albanyà però aquest cop quasi no vam parar.

De camí al nostre següent punt, Sant Llorenç de la Muga, vaig quedar al·lucinat amb la diferència de velocitat respecte el primer dia, ara semblava que si estiguessin vius de veritat, el primer dia semblàvem una colla de zombis, però ara anàvem a tota velocitat, es nota que hi havia ganes d’arribar.

Com que estàvem bé de temps degut a la velocitat que portàvem, van fer una petita paradeta al poble abans de començar la única zona de pujades que quedava a la ruta del dia, la zona per arribar al pantà de Boadella. La millor part d’aquella zona va ser quan al final d’una pujada xunga vam fer un passadís a tots aquells que anaven arribant i animant-los, bueno poder a l’ultim li va caure algun que altre clatellot però tot amb riures.

Desprès d’aquella zona la gent ja no estava tant a tope però encara al·lucinava de les ganes que li posaven, en alguns moments em feien pensar que anaven així perquè odiaven tant la bicicleta que volien arribar ja per aparcar-la per un temps. Un cop vista la presa i parat a menjar amb bones vistes a la gran bassa d’aigua d’una presa del riu Muga, tocava una altre baixada de aquelles que et penses que vas amb una moto tombant a les corbes, un altre lloc per disfrutar.

Continuàvem un altre cop per planer però com no, el vent ens tornava a venir de cares però aquest cop per sort no era ni la meitat de fort que el del primer dia.

Ara ja no ens aturàvem, les ganes de arribar de la gent eren tan grans que ja quasi no volien ni parar.

Un cop vam arribar a Castelló, va ser pillar el passeig que seguia el riu Muga i tirar, jo em vaig quedar a darrere perquè hi havia gent que ja quasi no podia, ells volien però les cames ja quasi no els rendien, i una petita empenta els ajudava molt. Un cop vam arribar a la desembocadura vam parar i vam fer la gran foto final, i també així la gent va poder descansar un xic, desprès de la pausa, vam arrencar per acabar a arribar fins a Roses.

Un cop dins de Roses la gent ja pensava que s’havia acabat, que nomes quedava arribar i prou, però jo no m’ho creia ja que el professor ens va fer tornar per un lloc que no fèiem mai i ja vaig pensar que estava planejant alguna cosa. La meva sospita es va fer certa quan vaig veure que ens va fer entrar a la platja per acabar-nos de cansar, amb mi no va funcionar perquè jo per la sorra relliscant encara m’emociono més però tots els altres estaven caminant. Però desprès si que vam anar fletxats cap a l’insti. Un com allà la gent ja va deixar les bicis i tot i va marxar cap a casa pitant a dormir la mona, els pobres estaven rebentats. I aquí va acabar la gran ruta de BTT que tant esperava, quina llàstima, a mi el moment d’entrar a l’insti se’m van fer trist.

                               

Ivan Ezquerra