Entrevista amb el director de l'Institut

26/2/18

Josep Lluís Tejeda Martinez  

Director de l’Institut Illa de Rodes.   
  

Aquest és el 5é any que es el director d’aquest centre, i aquest any, ha pres la decisió de renovar per 4 anys més.

Té dues filles, la més gran te 28 anys i es traductora. La petita te 26 anys i és infermera.

Va estudiar magisteri als anys 80, i un cop acabat va treballar de mestre als 22 anys en escoles de primària, també va estar 12-13 anys impulsant la informàtica educativa a tots els centres de Girona. Ha treballat de professor en una universitat durant 12 anys, mentre estudiava la carrera de pedagogia i es va fer especialista.

En el 2005 va decidir venir aquí, a l’Illa de Rodes ja que tenia plaça de psicopedagog, que és el que ocupa actualment.

És professor de primària, especialitzat en matemàtiques i en ciències naturals.

També ha fet cursos per directors i en segueix fent per altres directors d’altres centres.

No tenia planejat el fet de arribar a ser director ja que al principi, va estar un any treballant de psicopedagog, després li van oferir ser cap d’estudis, que hi va estar 6 anys.

Va descansar 1 any, i més tard, el director anterior va plegar i una colla de gent li va dir que s’hi presentés ja que ja sabia com anava el tema de la direcció. Ell va accedir i va estar 1 any, després va fer un projecte per 4 anys més, que és el que a acabat ara i el que torna a començar per 4 anys més.

Li vaig fer una pregunta que poques vegades havia sentit fer, que és la pregunta de; tu de petit que volies ser?

Em va dir que li agradaven les feines que significaven muntar i desmuntar joguines elèctriques i electròniques.

Quan va acabar el COU que es com el Batxillerat de avui dia, tenia 3 opcions, que la primera era estudiar per ser professor de matemàtiques de secundària, ser professor de llengua francesa o bé estudiar magisteri, però clar les dues primeres carreres duraven 5 anys i la tercera en durava 3 i per qüestions familiars es va decantar per aquesta carrera, la de magisteri ja que a sobre la docència sempre li havia interessat i a part eren 3 anys, en comptes de 5, li era possible a diferència de les altres.

Com tothom, ell també a hagut de treballar de diferents coses abans d’arribar al punt actual on es troba, d’aquí la meva pregunta sobre les feines passades que havia hagut de fer abans de ser on és.

En Josep va treballar de petit fins l’edat dels 18-19 anys. Va començar treballant repartint caixes de begudes a l’estiu, tot seguit va treballar en una parada ambulant, venent sabates, roba, figueretes de fusta, quadres, etc.. En el mercat dels diumenges. També va estar ajudant al seu pare en una oficina en la que ell hi treballava

Ell afirma que totes aquestes feines són dures.

La de repartir caixes de begudes amb camió, perquè començava a les 6 del matí i que la carretera i el camió era com era doncs ho feia més complicat, perquè clar no era com avui dia que els camions tenen aire condicionat i és quelcom que a l’estiu es fa notar.

També es va fer complicada la feina de la parada ambulant pel tema dels horaris i això la convertia en una feina molt cansada a la vegada que divertida ja que era a l’estiu, i tenia l’edat que tinc jo ara actualment, 16 anys i clar, els amics, les quedades, el turisme, la feien més entretinguda.

Li vaig preguntar quina era la feina que més li havia agradat d'aquestes que havia fet i em va dir que les que li havien agradat eren totes ja que havia tingut, i té la sort de que totes les feines que ha fet, les ha fet amb moltes ganes ja que és un home que li agrada molt aprendre coses noves i muntar “saraus” com ell diu, i que totes les feines te les has d’agafar be, com una oportunitat d’aprendre i que si t’equivoques, no passa res, et recuperes i segueixes endavant, que per alguna cosa serveixen els errors, per aprendre.

Com tothom, ell també te els seus límits, i d’aquí la meva següent pregunta.

S’ha plantejat algun cop el fet de deixar el seu lloc com a director?

En aquest moment de la seva vida, amb la experiència que te, no, però diu que si aquesta feina l’ hagués tingut uns anys enrere, no hagués durat tant ja que amb la falta d'experiència que requereix, la pressió hauria fet un canvi molt gran.

Em va dir quelcom que em va fer pensar molt amb el professorat que tenim els alumnes, i és quelcom que fins ara no havia rumiat, i és que, posar-se d’acord tots per tal d’organitzar les coses i fer-les tant be com les fan, resulta fàcil gracies a la feina en equip que hi ha.

També em va dir que el fet de l’exigència que hi ha és per un simple motiu, que és per nosaltres, els alumnes.

Nosaltres l’exigència la veiem des de el punt de vista de la dificultat, en canvi ell la veu des del punt de vista que realment és, que bàsicament, el major favor que ens hauran pogut fer mai, que és oferir-nos un bon hàbit d’aprenentatge.

Vaig preguntar-li que en pensava de la manera que té un dels membres del professorat del CAFEMN en fer les classes ja que tots tenen una manera diferent i ell, personalment es dels que més destaca des del meu punt de vista, en Ruben Lamas.

Em va dir que la manera d’ensenyar de cada professor és molt subjectiva ja que per llei, cada professor pot utilitzar diferents tècniques, poden ser mes divertides o més avorrides, i que cada professor et diu les coses tal i com les sent.

A en Josep li agrada una cosa del professorat que és molt important, i es que el professor i la persona que exerceix aquest ofici s’assemblin, ja que hi ha persones que poden ser molt extrovertides però que a l’hora de fer de professor són a l’altre extrem.

Creu que es un aspecte molt important ja que si la persona i el professor s’assemblen, aquest mateix, aporta tot el que sap als demés i es fa notar amb més o menys entusiasme, però sempre amb l’objectiu de fer aprendre el que sap als seus alumnes.

El fet de que els alumnes tinguem diferents models de professors fa que a la nostre vida aprenguem a estar amb diferents models de persones per així mateix tenir diferents models de clients, que és l’objectiu d’aquest cicle, guiar als clients i ser un bon guia, i per tal, hem de conèixer diferents personalitats i com actuar amb aquestes.

Vaig decidir entrar en el tema del centre de Banyoles i descobrir que en pensava el senyor director del centre de Banyoles respecte el de l’Illa de Rodes amb el CAFEMN que ofereixen, i quines diferències hi troba.

Va dir que els dos ofereixen una formació magnifica, però que nosaltres, com a centre, som més petits, i això fa que entre l’equip docent i les famílies hi hagi una proximitat molt especial.

I l’altre aspecte que distingeix aquest centre dels demés, parlant ara si, del cicle, el CAFEMN, es l’equip del professorat que hi ha, que realment son equip, fan la feina en equip.

En el moment que em va dir això, els professors del cicle celebraven que van guanyar un premi molt important que es dona a l’Alt Empordà. El premi Josep Pallach.

El que li fa sentir orgullós d’aquest centre és el nivell de relació humana que s’ha aconseguit entre els professor entre ells, els professors i alumnes i les famílies i el centre, que fan que hi hagi garantia de condicions per tal d’aconseguir uns objectius.

Vaig acabar l’entrevista amb una pregunta que ens te a tots els alumnes del CAFEMN amb molta intriga que és sobre el cicle superior. L’aconseguirem?

Fa dos anys que els actors que han de fer que això vagi, van dir si, per tant el que s’ha de desencallar és un tema polític. El tema és que el centre està en la millor posició per tenir un cicle superior. El que no es sap és si el tindrem l’any que ve o no, però el que si em va afirmar el director és que si no es l’any que ve, serà el següent, i sinó, el següent, el cas és que no pararan fins que l’aconsegueixin.

El dia 9/3/18 ens van anunciar que ens han donat el cicle formatiu de grau superior, finalment ho hem aconseguit!

Júlia Molina Rovira