Ruta BTT
Etapa 1: Roses – Refugi Bassegoda. 67 kms i 1.000 D+

Vam arribar fins a Vilanova de la Muga on ja
alguns companys no van poder seguir per certs motius. A Vilanova ens vam trobar
amb un fet estrany, pràcticament paranormal, de cop i volta a una bicicleta que
estava estacionada se li va trencar un radi, per sort un dels que va abandonar
per migranyes li va oferir la seva bicicleta i així donant-li la oportunitat de
seguir sense perdre temps direcció a les Escaules, una gran mostra del
companyerisme a la ruta.
Durant la ruta havia estat a darrere de tot
ajudant a la gent que li costava més o que tenia algun problema ja que jo
físicament anava molt bé, però abans de arribar a la pròxima parada, vaig
decidir no amargar-me la ruta i vaig començar a gaudir una estona fent el cabra
per el tramit mòbil marcat per els professors. I desprès de divertir-me una
estona vàrem arribar a la majestuosa parada, un lloc anomenat les Escaules,
terreny per on passa el riu Muga, no era un simple lloc, semblava el paradís,
un terreny amb una continua línia cristallina d’aigua que avançava per salts,
incloent una cascada meravellosa, llàstima que haguéssim de continuar la ruta
ja que aquell lloc era una delícia per els ulls d’una persona.
De les Escaules a Terrades ja vam trobar una
cosa que fins el moment en aquella ruta no ens havíem trobat, la primera pujada
forta, no una pujada qualsevol, si no una pujada en la qual ja carregàvem 35km
de ruta, lluitant contra aquell vent que bufava amb tanta ràbia que havia fet
plegar a alguns companys. Un cop superada a 1km quedava la salut de Terrades on
vam parar a dinar per recuperar forces i continuar fins la nostre meta. Quan en
Rubén, el professor de btt, es va aixecar les cares de la gent es van tornar a
enfosquir ja que tots sabien que tocava, tornar a pedalar.

En poc temps ens vam plantar en el refugi on
la gent podia descansar, jo vaig decidir anar a buscar llenya pel foc i així
aprofitar més el temps. Desprès de sopar que van preparar els companys vam
acabar el dia rient una estona a la vora del foc.
Personalment m'agradaria donar uns consells a
tota aquella gent que llegeixi això.
• Disfruta de la ruta de la ruta com puguis, això farà que
tot sigui més amè i divertit, i en gran part no te n'adones de l’esgotament.
• Fes cas a la gent que tingui més experiència que tu ja,
que els seus consells valen or, et poden ajudar moltíssim en els trams difícils.
• Has de tenir sempre una mentalitat positiva, ja que si el
cap no tira el cos tampoc ho farà, i si el cap comença a pensar que no pots més
t'enfonsaràs
Ivan Ezquerra
Etapa 2: Refugi – Bassegoda - Refugi 15 kms i 620 D+
A les
8 del mati ens aixequem tots i veig que molts dels companys es queixen de que
tenen molèsties musculars ja que el dia passat vam patir bastant degut a la
forta tramuntana, però també estaven mes tranquils perquè ens havien canviat la
ruta i la van fer mes curta, tot seguit vam anar a esmorzar.
Un
cop esmorzats ja tocava agafar les

Un cop hem deixat les bicis ja quedava
menys per arribar al cim, comencem a caminar per un corriol fins estar al
costat de la grimpada on ens expliquen com anirà i just al costat es veia el
cim i ens posem a caminar per fer la grimpada per arribar al cim de Bassegoda
(1.300m) on vam tocar la gloria. Finalment vam arribar al cim que se’ns va
complicar des del primer moment, havent de desplaçar els tres dies de la ruta per les temperatures i el primer dia per
culpa de la forta tramuntana.
Un cop haver-ho gaudit toca tornar a baixar per
on hem pujat ,un cop arribem al
refugi ens canviem per estar més còmodes i berenem després ens fan un repàs de com es canvia la roda de
la bici i de com lubricar la cadena per la tercera jornada.
Un cop acabada anem
a lubricar la cadena i els que tenen que fer el sopar comunitari es posen a
fer-ho i per acabar el dia fem el feedback habitual i a dormir que el dia
següent ja tocava tornar a casa amb 70 kms per endavant.
En resum gran dia ,superant les meves pors a
les baixades i una nova aventura amb els companys!!
Santiago Chaguancallo
Etapa 3: Refugi Bassegoda - Roses 65 kms i 350 D+
Etapa 3: Refugi Bassegoda - Roses 65 kms i 350 D+
Eren les 8 del mati quan el moviment de la gent
neguitosa per tornar a casa em va despertar quan en principi era jo qui m’havia
de despertar més aviat que ells per poder preparar l’esmorzar, però que hi
farem, ràpidament em vaig preparar per marxar i vaig començar a preparar el
menjar comunitari amb els meus companys. Mentre que servia es podia notar a la
gent que tenien ganes d’arribar a casa.
Un cop aixecat el campament era hora de pujar
a la bicicleta i començar a pedalar fins a la nostre meta, bueno pedalar,
pedalar poc perquè era quasi tot baixada. Per baixar ho vam fer en petits grups
cosa que va estar molt bé, ja que anàvem a bon ritme i de forma segura, i clar
en una baixada tan llarga i amb corbes com aquelles vaig disfrutar com un porc
en un bassa de fang. Un cop aquella baixada va acabar, vam arribar a Albanyà
però aquest cop quasi no vam parar.
De camí al nostre següent punt, Sant Llorenç
de la Muga, vaig quedar al·lucinat amb la diferència de velocitat respecte el
primer dia, ara semblava que si estiguessin vius de veritat, el primer dia
semblàvem una colla de zombis, però ara anàvem a tota velocitat, es nota que hi
havia ganes d’arribar.
Com que estàvem bé de temps degut a la
velocitat que portàvem, van fer una petita paradeta al poble abans de començar
la única zona de pujades que quedava a la ruta del dia, la zona per arribar al
pantà de Boadella. La millor part d’aquella zona va ser quan al final d’una
pujada xunga vam fer un passadís a tots aquells que anaven arribant i
animant-los, bueno poder a l’ultim li va caure algun que altre clatellot però
tot amb riures.
Desprès d’aquella zona la gent ja no estava
tant a tope però encara al·lucinava de les ganes que li posaven, en alguns
moments em feien pensar que anaven així perquè odiaven tant la bicicleta que
volien arribar ja per aparcar-la per un temps. Un cop vista la presa i parat a
menjar amb bones vistes a la gran bassa d’aigua d’una presa del riu Muga,
tocava una altre baixada de aquelles que et penses que vas amb una moto tombant
a les corbes, un altre lloc per disfrutar.
Continuàvem un altre cop per planer però com
no, el vent ens tornava a venir de cares però aquest cop per sort no era ni la
meitat de fort que el del primer dia.
Ara ja no ens aturàvem, les ganes de arribar
de la gent eren tan grans que ja quasi no volien ni parar.
Un cop vam arribar a Castelló, va ser pillar
el passeig que seguia el riu Muga i tirar, jo em vaig quedar a darrere perquè
hi havia gent que ja quasi no podia, ells volien però les cames ja quasi no els
rendien, i una petita empenta els ajudava molt. Un cop vam arribar a la
desembocadura vam parar i vam fer la gran foto final, i també així la gent va
poder descansar un xic, desprès de la pausa, vam arrencar per acabar a arribar
fins a Roses.
Un cop dins de Roses la gent ja pensava que
s’havia acabat, que nomes quedava arribar i prou, però jo no m’ho creia ja que
el professor ens va fer tornar per un lloc que no fèiem mai i ja vaig pensar
que estava planejant alguna cosa. La meva sospita es va fer certa quan vaig
veure que ens va fer entrar a la platja per acabar-nos de cansar, amb mi no va
funcionar perquè jo per la sorra relliscant encara m’emociono més però tots els
altres estaven caminant. Però desprès si que vam anar fletxats cap a l’insti.
Un com allà la gent ja va deixar les bicis i tot i va marxar cap a casa pitant
a dormir la mona, els pobres estaven rebentats. I aquí va acabar la gran ruta
de BTT que tant esperava, quina llàstima, a mi el moment d’entrar a l’insti se’m
van fer trist.
Ivan Ezquerra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada