Vam fer la primera excursió en BTT pels Aiguamolls de l’
Empordà, sortint a les 12 de l’institut, vam començar pedalar i no
m’imaginaria mai com aniria la resta de la ruta. Al principi vaig anar bastant
be, vam travessar Roses sense cap problema i quan vam sortir a camp obert van
començar els problemes.Vam passar per uns camps agrícoles al costat de Roses, i
ens vam enfilar a la torre del vent, un petit turonet en mig dels aiguamolls la
pujada em va costar bastant,i vaig tindre que acablar-la caminant ja que a
causa de les roques m’ impedia pedalar i vaig patir per arribar adalt. El
corriol, degut a que tinc poca tècnica, em va costar també baixar-lo, sent
sincera ja li vaig dir a en Xavi que em feia por baixar-lo sobre la bicicleta i
encara així vaig pujar-hi i vaig fer-me bastant mal.
Vaig començar a plorar però ell em va dir que no era res que continues i
seguis endavant i així vaig fer.
Vaig pensar en el que ens va dir en Rúben d’aquell ciclista i els dits
plens de sang i vaig dir això no es res i vaig continuar per mi i per tots .
Atravessant la hípica el camí es va tornar més dur, hi havia fang i la fatiga
s’em començava a notar,però gracies als ànims externs i interns, vaig continuar.
Després em va passar una cosa molt curiosa i es què en Rubén va dir que
pasariem per un lloc molt maco i que ho valorèssim, en aquell moment va ser
quan em vaig donar compte que havia estat tant concentrada que en cap moment
m’havia parat a mirar el paissatge per on estàvem passant i sincerament en Rubén
tenia raó aquell túnel d’arbres em va encantar i va valer la pena.
Vam arribar al parc de Apuriabrava on un company en Charlie es va donar
voluntari a curar-me la cama.
Vam decidir ja tornar cap a Roses separant-nos en dos grups i així vam fer
la tornada més entretinguda, no va ser dura, em va molar i tot ,un cop a
l’institut vam netejar les bicicletes i fer vam fer un anàlisis general de com
va anar la sortida. Em va emocionar molt escoltar del meu professor que estava
orgullós que hagi continuat encara amb el mal , i he de donar gràcies a tots els
meus companys que fan que el difícil amb una mica d’ ànims es faci més senzill.
La sortida en si va estar molt bé però la companyia inmillorable .
Milagros Sofia Elizalde Fusaro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada