Aquest passat
dimecres vàrem tenir el primer dia de travessa en la matèria conducció a peu.
Vàrem agafar un autobús cap a Sadernes on allà ens esperava un llarg camí fins
arribar a Talaixà on vam haver d'acampar per passar la primera nit. Durant
aquest llarg camí vam parar a dinar i omplir garrafes d’aigua a Sant Aniol
d’Aguja.
Al llarg del primer
dia la meteorologia va canviar bastant ja que varem començar amb un Sol radiant
i a mesura que passava el dia aquest es començà a amagar i una forta tempesta ens
va sorprendre en el moment de partir cap a Talaixà.
Abans de que fos de
nit vam arribar al nostre destí i vam muntar les tendes de campanya tal i com
els professors ens havien ensenyant. Un cop establerts en el nostre campament
ens varen explicar les normes bàsiques i aprofitant els últims instants de llum
solar vàrem cuinar el sopar i el dinar per el següent dia.
Per acabar aquest
primer dia ens vam reunir tots els alumnes i el professorat i vàrem fer un
tancament del dia realitzant un ‘Feedback’ sobre el primer dia de travessa.
En conclusió, la meva vivència
durant el primer dia va ser molt positiva ja que vaig pudir gaudir de la natura
i dels meus companys. Al principi no em va semblar res de l’altre món, els
primers kilòmetres estava molt còmode amb la meva motxilla, no em molestava el
pes, el temps passava ràpid, tenia aigua, tot anava d’allò més bé. La cosa es
va complicar quan vam acabar de dinar ja que es quan el dia es va girar i va
començar a ploure a bots i barrals, malgrat el temps que feia havíem de partir
cap a Talaixà. Per bona o mala sort, era el meu torn de portar la tenda de
campanya allò volia dir que havia de portar més pes a sobre, a més a més havia
de portar una garrafa de 8L plena fent torns amb el meu company, i si això era
poc el camí que ens quedava era tot pujada. Malgrat l’esforç que vaig fer per
arribar al final, em vaig sentir amb una sensació molt bona, es una sensació
magnifica arribar a la teva meta amb tots els teus companys, en aquest primer
dia vaig saber el que es estar en el CAFEMN.
DIA 2: 19 d'octubre Coll de Talaixà - El Ferran - Coll de Talaixà
El dijous de la travessa ens vaig aixecar i em van
explicar que al pobre Pol s'havia aixecat sense res de menjar perque una guilla
se l'havia endut.
Per esmorzar vaig prendre un got de xocolata calenteta
amb les seves galetetes molt bones, cuan vaig acabar d'esmorzar, vam començar a
"calentar" per previament maxacar-nos fent un especie d'entrenament
anomenat calistenia i vaig acabar força cansat, pero aixo no era tot, al acabar
calistenia vam anar a pujar un pic que teniem al costat del campament el
Ferran. Vam començar a pujar i de cop ens vam trobar un rampote que flipes que
no sabia si podria amb ella, al arribar a dalt del Ferran vam veure unes vistes
impressionants, llastima de la "santa boira" que no vam veure res,
per no veure ,no veia ni el meu company del costat, malgrat la boira el descens
va ser impressionant i molt divertit.
Preparant el dinar, metres estavem enjuguescats, el
company va tirar l'aigua bullint del company, "pa verse mataoo" jo
vaig dinar tranquil, que amb el mejar no s'hi juga, el meu pollastre amb
pure...
A mitja tarda ens vam partir en tres grups, el primer
grup començava amb dinamica de grups que preparavem les activitats per la
castanyada; el segon grup anavem en busca d'aigua a una font a uns 15 minuts
del campament; el tercer grup va començar apendre orientacio amb brujules.
Un cop acabades les activitats, vam començar a
preparar el sopar, sense incidents aquest cop; i a dormir s'ha dit per
recuperar l'energia gastada, que no es poca,.
Ian González
DIA 3: 20 d'octubre Coll de Talaixà - Oix
Quarts de set del matí i el campament s’aixecava,
tocava desmuntar tendes i no ens podíem encantar, ja que l’últim grup a
desmuntar-les li tocava neteja general del refugi. Un cop tendes recollides
tothom a esmorzar i a buscar aquelles peces de roba que havies perdut en el
desordre col·lectiu. Ara sí, últims preparatius, repartiment de fogonets,
xerrada de com afrontaríem l’últim dia i gas cap a Oix. Ens esperaven 450 m de
baixada fins a la nostre destinació, canviada ja que la intenció de la travessa
era Sadernes-Talaixà-Beget-Camprodon, però degut al temps inestable vam tenir
de variar l’esquema, quedant-se el segon dia sencer a Talaixà fent activitats,
i el tercer, utilitzant una ruta alternativa, de Talaixà a Oix, on allà
agafaríem l’autocar de tornada.
Començàvem la baixada en grups de 9 i cada un
període de temps anàvem sortint intermitentment. La baixada preciosa, variant
corriols envoltats de castanyers i rovellons (però corcats :( ) i pista amb
vaques pasturant pels voltants, amb el camí que et portava sol arribàvem a un
pont amb un rec on ens vam banyar (alguns jajaja) i ens vam estassar a un prat
del costat a menjar alguna cosa. Un cop fet el mos vam deixar tots les
motxilles allà i vam anar a visitar a un parell de roures mil·lenaris molt
macos a uns quilòmetres del prat. Feta la visita agafàvem les bosses i ja en
direcció a Oix, fet una pista molt amable de baixada i en poc més de mitja hora
ja ens plantàvem a Oix amb molt d’esgotament
però amb un somriure d’orella a orella!
En resum tres dies gaudint al màxim de la Garrotxa
més salvatge i d’uns paisatges brutals, potser ens hem quedat amb ganes de més
i amb aquest gust agredolç de no haver acabat a Camprodon, però de totes
maneres a qui li agrada la muntanya no es pot demanar més, molt feliços de
poder conviure amb tots els professors i companys en aquests entorns tan
magnífics. I que hagi plogut per mi li ha donat un toc d’unió i de diversió que
no haguéssim tingut si hagués fet molta calor!
Enric Vicens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada